La Via Augusta

Any 28 aC, Tàrraco, Hispània. El cèsar August s'ha installat a la Península Ibèrica per seguirde la vora les conquestes dels últims reductes ibers. Pompeu, el seu metge, en companyia detota la família, s'ha de traslladar de Roma a Tàrraco per ocupar-se de la salut de l'emperador. En la travessa, el vaixell que portava estris i esclaus desapareix. La família es veu obligada atornar a començar. Quan s’estan traslladant, són atacats per uns rebels.

El lot d'esclaus ibers que ha comprat Pompeu sembla una representació de la misèria huma-na. Al pati central de la casa comença la labor de rentar-los, tallar-los els cabells, les ungles. Poc a poc van apareixent uns sers humans que criden l'atenció de la família; especialment Numància, que deixa embadalits els homes del clan d’Escipió. Mentrestant, el cèsar te problemes d'impotència i Pompeu necessita l'ajuda de la seva terrible sogra per trobar-hi el remei.

El Mandoni, el líder dels esclaus, vol fugir. El seu fill Arinsal li proposa com: adormiran tots els membres de la família romana i aprofitaran per anar-se’n a les muntanyes. Pompeu ha localitzat al bordell de la Lídia la antiga amant del cèsar i mira de treure-la de la brutícia i bogeria per curar l’ànim de l'emperador. L’entrada sobtada d'aquesta dona a la casa dispara la gelosia de la Clàudia..

El general Vespasià torna per sorpresa a Tàrraco d'una campanya contra els àsturs i la famíliaEscipió decideix rebre'l amb un gran banquet. Vespasià està promès amb Màrcia i aquestmatrimoni interessa molt Drusilla, perquè hi veu una ocasió única per aconseguir poder i bons negocis. Quan la Màrcia veu Vespasià, s'horroritza, perquè el troba massa gran per ella.

El cèsar i el general Vespasià decideixen enviar Mandoni a galeres, com a càstig per l'intent d'assassinat del general. Anar a galeres representava per un esclau una mort lenta i dolorosa. Numància no tornarà a veure mai més Mandoni. Desesperada, l'esclava Numància demana a Pompeu el perdó pel seu 'germà' Mandoni (perquè Numància amaga a tothom que Mandoni és el seu marit).

El Vespasià i l’Antoni proposen al Mandoni que sigui gladiador, perquè calculen que els farà guanyar una fortuna. El Mandoni, contra l’opinió de la Numància, accepta, perquè planeja secretament una revolta d’esclaus, de l’estil de l’Espàrtac, i recuperar la llibertat per fugir a les muntanyes. El dia del casament del Vespasià amb la Màrcia s’acosta, però un atac agut del Vespasià precipita els esdeveniments.

La decisió del Pompeu d’afillar-se l’Arinsal no agrada a ningú: ni a la seva dona, la Clàudia, ni a la família dels Escipions, ni, a la que menys, la seva filla petita Júlia. Veuen en l’Arinsal un competidor que els robarà l’estima i els diners del Pompeu. És per aquesta raó que la Calpúrnia i la Drusilla decideixen matar l’Arinsal secretament. Però després de diverses temptatives fracassades, el Pompeu s’assabenta d’aquests propòsits criminals i ho aconsegueix impedir.

Per desfer-se de l’Arinsal, la Màrcia, la Júlia i l’Adrià planegen enganyar-lo i acusar-lo d’intentar violar la Màrcia, amb l’ajuda d’un preparat amorós que empenyerà, sense remei, l’Arinsal en braços de la Màrcia. Però el pla no surt bé perquè l’Arinsal és massa petit i no està gens interessat en els plaers de la carn, a pesar de tota la capacitat de seducció de la Màrcia.

La Drusilla i el Vespasià pretenen robar part de l’or de la campanya contra els àsturs, que el general Vespasià i la seva mà dreta, el Marc, estan a punt d’emprendre. Per això els acompanyarà l’Antoni, encara que ell pateix per la seva vida. Si el cèsar els descobreix, els matarà com a represàlia. El cèsar, certament, sospita que no rep tot l’or que ha de rebre de les campanyes militars. És per això que encomana al Marc que espiï tots els passos del Vespasià.

El Marc ha aconseguit salvar la vida en la incursió al congost i el Vespasià opta per enverinar-lo. Per això, prepara un verí que tasta amb un dels seus millors collaboradors, el general Galba, que sospita de la traïció. El verí resulta d’una gran eficàcia i el Galba mor fulminat. L’Antoni, esgarrifat davant la mort propera del seu fill Marc, decideix fugir amb el Marc i tornar a Tàrraco amb tot l’or robat.

Després de la mort del Vespasià, els Escipions tenen una sorpresa desagradable: l’hereu del Vespasià és l’Aureli, senador de Romà, marmessor i amic de l’ànima del Vespasià. La Drusilla reacciona amb una ràbia inusitada, voldria matar l’Aureli amb les seves pròpies mans. Però la Clàudia descobreix la raó amagada del despit de la seva mare: en la joventut, la Drusilla havia estat enamorada de l’Aureli i ell es va estimar més casar-se amb una dona més rica.

El casament d'Aureli amb Drusilla s'acosta. Però ara sabem les intencions autèntiques d'Aureli, que són altres que assassinar el cèsar durant el banquet de la cerimònia. Per això, demana la collaboració d'Antoni, que, a contracor i atemorit, entra en la conxorxa. El seu desig d'arribar a senador és més fort que el seu instint de prudència i Calpúrnia l'anima a trair el Cèsar, només per ambició.