El Sopar

En aquest capítol veiem dues mares i dos pares en etapes molt diferents: uns fa mesos que no dormen, d'altres tenen fills a punt d'entrar a l'adolescència i d'altres intenten acceptar que els nens ja són adults. Mentre comparteixen taula s'animen els uns als altres, se'n riuen d'ells mateixos i es donen consells. Al llarg del sopar descobrim com viuen la paternitat quatre professionals.

En aquest capítol, 4 persones que han triomfat en diferents àmbits professionals reflexionen sobre l'èxit, sobre com s'aconsegueix i com es gestiona. Però asseguts a taula també són capaços de parlar dels errors, de les pors o del fracàs. Durant aquest sopar coneixerem, en primera persona, què s'amaga darrere els focus i els aplaudiments.

Quatre persones amb edats i circumstàncies diferents parlen de l'amor: del que vol dir estimar, compartir, de les segones oportunitats o del que suposa la pèrdua. Una conversa excepcionalment sincera i intensa en un sopar ple de sorpreses. En aquest capítol, Roger de Gràcia soparà amb: Montserrat Carulla és actriu des de fa 60 anys. No va tenir sort amb el primer marit i es va separar en una època en què les dones no ho feien. Però, amb el segon marit, li va tocar el premi gros. Fa 40 anys que estan junts i diu que el Manuel és l'amor de la seva vida. Dani Anglès dirigeix musicals i fa de jurat a l'"Oh Happy Day". El Dani comparteix professió amb el seu nòvio, el Víctor i, ara, també comparteixen casa. Mai havia pensat en la possibilitat de casar-se perquè fins fa 10 anys estava prohibit als homosexuals. Joan Maria Pou és periodista, la veu del Barça i del programa "No ho sé", de RAC1. Fa 3 anys, el Joan Maria va perdre la seva dona, la Tati, després d'una llarga lluita contra el càncer. Diu que la seva història d'amor no es pot desvincular de la malaltia. Jenn Díaz és escriptora i ha escrit 5 novel·les en 5 anys. Ha guanyat el Premi Mercè Rodoreda 2016. La Jenn va començar a treballar en una revista sense imaginar-se que hi trobaria l'home de la seva vida. Defensa l'amor normal, un amor basat en les coses senzilles.

En aquest capítol, descobrim 4 persones que dediquen part del seu temps i les seves capacitats al bé comú. En la lluita per ajudar els més desfavorits, tots han vist el millor i el pitjor de l'ésser humà. I, malgrat tot, asseguren no haver perdut mai l'optimisme. Òscar Camps, de Proactiva Open Arms, lluita des de fa un any i mig per evitar que milers de persones morin ofegades cada dia a la Mediterrània. És molt crític amb el paper que té Europa en la crisi dels refugiats. Lolita Bosch és escriptora i activista. Treballa per defensar les víctimes de la guerra del narcotràfic a Mèxic i això li ha fet posar la seva pròpia vida en risc. Creu fermament que "la cultura salva" les persones. Victòria Molins és monja i fa molts anys que va decidir dedicar la seva vida als marginats, als invisibles. A finals dels 80, se'n va anar a viure a un pis del Raval i allà va poder conèixer de prop el començament de la sida. No jutja les persones, només els fa costat. Oriol Mitjà és metge i treballa des de fa 7 anys a Papua Nova Guinea on hi viuen persones en situació de pobresa extrema. Ha descobert el medicament que eradica el pian, una malaltia endèmica que afecta sobretot els nens. Creu que és injust que un malalt mori perquè no té accés als medicaments bàsics

En aquest sopar, 4 persones que conviuen amb la son ens expliquen els motius pels quals no dormen prou o no descansen bé a la nit. En una conversa distesa i divertida, descobrirem com s'ho fan perquè la son afecti el mínim el seu dia a dia i no acabin perdent el sentit de l'humor. Lídia Heredia és periodista i presenta "Els matins" de TV3. Cada dia es lleva abans de les 5 del matí per anar a treballar. Sempre va curta de son i això li pot provocar mal humor. Revela que un dels trucs és intentar organitzar-se per coincidir amb la parella. Toni Clapés condueix el programa "Versió RAC1". Té problemes de son perquè no aconsegueix dormir bé. Viu a Barcelona i s'ha canviat més d'una vegada de pis però, inexplicablement, sempre acaba trobant veïns que el desperten a la nit. Rosa Boladeras és actriu. Li toca matinar quan ha de gravar la sèrie "La Riera" de TV3 encara que la nit abans hagi fet teatre. Quan ha de compaginar les feines de televisió i teatre, les nits se li fan molt curtes. Eduard Estivill és especialista en Medicina del Son i treballa per millorar el descans dels catalans. Però, com els altres comensals, admet que ell també dorm poques hores, en contra del que aconsella als seus pacients

En aquest capítol, 4 persones que han nascut en diferents indrets de Catalunya expliquen com és el lloc on han triat viure i quina és la seva relació amb la gran ciutat. Parlen de la importància de sentir-se d'un lloc i defensen les relacions més humanes que afavoreix la vida de poble davant la progressiva deshumanització de Barcelona. En Peyu és humorista i viu a Muntanyola, un poble de 600 habitants. Allà hi té una casa i molts animals. Va sovint a Barcelona per feina, però diu que no s'hi pot estar gaire estona perquè s'avorreix. A casa seva, en canvi, sempre té coses a fer. Lloll Bertran és actriu i és d'Igualada. Fa anys va decidir instal·lar-se a Barcelona, però no ha deixat mai d'anar i venir a la seva ciutat natal. Li agrada molt conduir i cantar quan va amb cotxe. Creu que, amb el temps, Barcelona s'ha deshumanitzat. Joan Reig és el bateria d'Els Pets. És de Constantí, on viu amb la seva família. Valora molt la relació cordial amb els veïns. Creu que l'ambient de poble afavoreix una relació més humana. Àngels Gonyalons és actriu i és de Barcelona, però fa 15 anys es va instal·lar a Menorca on havia estiuejat des de petita. Li agrada poder prendre's les coses amb més calma i diu que és la millor decisió que ha pres a la seva vida.

En aquest capítol convidem a seure a taula dues parelles d'amics. Tots són joves, són actors i expliquen amb sentit de l'humor com és la seva amistat i quin és el secret per no barallar-se (gaire). Aina Clotet i Nausicaa Bonnín es van fer amigues després de treballar juntes al "Cor de la Ciutat" de TV3. Va compartir pis durant dos anys. Són molt diferents, però se senten molt còmodes l'una al costat de l'altra. Creuen que els amics són importants i s'han de cuidar, però que, a la vida, també et pots trobar amics que només estaran amb tu un temps i que els has de saber deixar marxar. David Verdaguer i Miki Esparbé es van fer amics fa sis anys i van viure junts durant un temps. El David és més caòtic i despitat i el Miki és més ordenat, però tot i així han aconseguit no barallar-se mai. Passen èpoques que no es veuen gaire, però sempre saben que poden comptar l'un amb l'altre

En aquest capítol, seiem al voltant d'una taula 4 periodistes que han tingut l'oportunitat de viatjar per tot el món i viure en primera persona moments històrics. A través de la seva feina ens han apropat altres realitats, però al llarg del sopar, també descobrim com aquesta professió ha transformat les seves vides. Rosa Maria Calaf ha estat a 183 països del món i només n'hi queden 13 per conèixer. És una pionera entre els reporters d'aquest país i ha pogut viure en primera persona moments històrics. Es considera una persona molt afortunada, que va triar una opció de vida i l'ha pogut fer. Albert Elfa ha estat corresponsal de TV3 a Washington i Jerusalem i ara fa de corresponsal a Brussel·les per Catalunya Ràdio. Sempre ha viatjat amb la família als països on ha treballat. Per a ell totes les experiències han estat molt interessants i és com si hagués viscut 3 vides diferents. Sergi Vicente va ser corresponsal de TV3 a la Xina. Hi va anar per tres setmanes i s'hi va estar més de 12 anys. Allà va conèixer la seva dona i va formar una família. Ha estat a les 34 províncies de la Xina i ha cobert els esdeveniments de bona part dels països de la zona. Sandra Balsells és fotoperiodista i va estar deu anys cobrint la guerra dels Balcans. El seu projecte més personal és un documental que va fer al cap dels anys on va retrobar gent que havia fotografiat durant la guerra. Per a ella, la seva feina és una manera de no ser indiferent davant situacions com aquesta.

En aquest capítol parlarem de bons i mals hàbits. Per això, hem convidat quatre persones que s'han proposat fer alguns canvis per millorar la seva vida i intentar ser més feliços. Màrius Serra és escriptor i treballa a casa. Això l'obliga a passa moltes hores assegut i sol. Ara s'ha proposat posar remei a aquest sedentarisme i des de fa uns anys surt a caminar amb un grup d'amics. Això sí, mai en xandall i sempre en bona companyia. Marta Romagosa és periodista i treballa a "El matí de Catalunya Ràdio". La seva feina l'obliga a matinar molt. Cada dilluns es planteja bons propòsits per a la setmana que comença, però sense estressar-se. Creu que en les petites coses del dia a dia pots trobar moments de felicitat. Ada Parellada és cuinera i treballa al seu restaurant de dilluns a diumenge i no fa mai festa. L'estrès a la feina el combat nedant. Aquest any s'ha proposat fer festa un dia al mes. Tot és començar. Adam Martín és periodista i fa catorze anys va decidir canviar d'estil de vida. Fa una dieta basada sobretot en productes vegetals que, assegura, el fa sentir millor físicament i mentalment. Amb el temps, ha après a ser flexible i a no intentar convèncer la gent del que ha de menjar i fer.

En aquest capítol seiem al voltant d'una taula 4 persones que han convertit l'humor en una professió. Tots saben fer riure els altres, però ara descobrirem si també són capaços d'agafar-se la vida amb sentit de l'humor. Fel Faixedas es dedica a l'humor des de fa més de 20 anys. Va començar amb Teatre de Guerrilla i ha acabat fent parella amb Carles Xuriguera. Diu que és un misteri el que fa riure a uns i no a uns altres. Se sent feliç veient el seu entorn content i assegura que l'humor l'ha ajudat a passar els mals moments de la vida. Júlia Cot és guionista del "Polònia". Des de ben petita va saber que es volia dedicar a l'humor i va ser quan va veure l'Andreu Buenafuente a la televisió entrevistant el Floquet de Neu. Per ella, l'humor és la seva feina. Diu que se'n surt amb la ironia però que no és una persona graciosa. Jordi Ríos va trigar a adonar-se que feia riure i que s'hi podia dedicar professionalment. Diu que dels 30 dies del mes, 25 està molt content. En estat normal, és feliç. Creu que en la seva feina hi ha una part d'altruisme i una altra, de vanitat. Al "Crackovia" ha fet de Puyol, Sergio Ramos i Pichi Alonso. Mònica Pérez de petita ja va descobrir que feia riure a la gent i diu que això no té preu. Confessa que la mort i l'escatologia la fan petar de riure. Ha fet comèdia a l'"Homo Zapping", a La Cubana, amb el Buenafuente, a "La que se avecina"... i, també, al teatre.

En aquest capítol convidem 4 persones que dediquen la seva vida al que més els agrada. Alguns han tingut clar des de ben petits què volien fer. A altres la vida els hi ha portat. Però tots viuen la seva feina amb passió. Clara Segura és una de les millors actrius catalanes i està molt sol·licitada. No para d'encadenar projectes de teatre i televisió. Des de ben petita ja sabia que volia dedicar-se a la interpretació. Àngel Llàcer, sense abandonar la tele, ha dirigit alguns dels muntatges teatrals amb més èxit de l'escena barcelonina. Va començar a estudiar a ESADE, però de seguida ho va deixar pel teatre. Jordi Basté dirigeix i presenta "el món a Rac1". La seva feina a la ràdio l'obliga a llevar-se a les 3 de la matinada. Va tenir el seu primer contacte amb la ràdio als 10 anys i diu que dins d'un estudi és on se sent més segur. Joana Biarnés, la primera fotoreportera d'Espanya, ha estat redescoberta a partir d'un documental sobre la seva vida. Va fer unes fotos mítiques dels Beatles després de colar-se a l' habitació de l'hotel on s'allotjaven. Diu que la vocació te la fas tu mateix quan t'apassiones pel que fas.

En l'últim sopar de la temporada, quatre professionals de diferents àmbits de la cultura reflexionen sobre què suposa per a ells treballar en aquest món. Tots afirmen que la cultura pot entretenir, formar i crear esperit crític. Per tant, ens ajuda a ser més lliures i a ser millors. Ramon Gener va entrar al món de l'òpera de la mà de Victòria dels Àngels però va abandonar els escenaris quan es va adonar que no arribaria a ser el número 1. Dedica la seva vida a transmetre els seus coneixements musicals a través de programes de televisió i de conferències internacionals. Creu que la cultura és divertida. Sergi Belbel és un dels grans dramaturgs de l'escena catalana. Fa més de trenta anys que escriu i dirigeix teatre a Catalunya, però les seves obres s'han representat arreu del món. Diu que crear i interpretar neix de la voluntat de ser un altre, de mirar-te al mirall i no conformar-te a ser qui ets. Per a ell, la cultura és l'aliment de l'ànima. Ester Pujol és l'editora que tots els escriptors voldrien tenir sempre a prop. Els que la coneixen diuen que és una gran descobridora de talents literaris i que sap com ajudar els autors a treure el millor d'ells mateixos. Fa la seva feina amb passió i creu que la cultura serveix per viure altres vides. Leticia Dolera és actriu i acaba de dirigir el seu primer llargmetratge, que també ha escrit i interpretat. Era una bona estudiant que semblava destinada a convertir-se en bioquímica fins que va acceptar que el que més li agradava era actuar. Creu que la cultura ajuda a coneixe's millor un mateix.