Com dir-t'ho

Què està passant amb les polítiques migratòries a casa nostra? Què porta a desplaçar algunes rutes irregulars cap a les Illes Balears i Pitiüses? Com hem passat del “volem acollir” al discurs de la por i la xenofòbia en menys de 10 anys? És cert que tenim un problema de recursos? La migració es pot preveure o anticipar? Quines competències tenim als Països Catalans i quines depenen del govern estatal? En aquest nou episodi parlem del nou informe que han publicat el centre Irídia i Novact: "Violència i abandonament institucional vers les persones migrants: Una anàlisi territorial de vulneració de drets". Ens hi acompanyen les dues persones que hi ha al darrere, Clara Calderó Delgado, investigador i tècnic de projectes en l’àrea de migració i vulneracions de drets humans a NOVACT, i Úrsula Ruiz Cabello, Referent de Polítiques Migratòries i Fronteres a Irídia - Centre per la Defensa dels Drets Humans.

Sigui malgastant compulsivament o controlant fins a l’últim cèntim, hi ha una sensació d’intranquil·litat general en relació amb què fer amb els diners, òbviament accentuada per una alarma de recessió econòmica, inflació i una altra crisi que s’apropa. Avui ens preguntem, què hem de fer amb aquests 5.000€ 10.000 que has aconseguit estalviar ara que tothom parla d'inflació? Tenir els diners al banc és sinònim de perdre diners? On queda l'ètica en temps de campi qui pugui? Com condiciona el debat sobre economia l'auge dels criptobros? Per parlar-ne ens acompanya en Carles Badenes, economista i politòleg.

Hi ha una idea que és de consens, i és que el pensament no delinqueix. Vaja, que no et poden detenir per odiar algú o desitjar-li la mort, sinó per fer-li mal de veritat, per executar l’acció. Però la història ens recorda que abans que l’horror esclati hi ha un pas imprescindible: la normalització de l’odi i la deshumanització. Quan un col·lectiu deixa de veure un altre com a persones i els converteix en enemics, l’odi esdevé el preludi de la violència. Què és exactament un delicte d’odi? I un crim d’odi? Fer mal a algú que odies ja ho converteix en delicte? En pot ser víctima un policia? En parlem amb els periodistes especialitzats en extrema dreta David Bou i Miquel Ramos, autors del projecte Crímenes de odio i de la guia "Amb nom i cognoms: Crims d'odi als Països Catalans".

Què passa després del van menjar anissos i van viure feliços? Es pot compaginar la carrera professional i les responsabilitats adultes amb el desig? Com es manté viu el desig sexual enmig de la rutina? I com conciliem la necessitat que ens passin coses estimulants amb allò que s’espera de nosaltres com a parella o com a mares? La teva parella et pot conèixer mai al 100%? Podem reivindicar el dret al secret? En aquest episodi intentem desgranar totes aquestes preguntes en un club de lectura obert al voltant de la novel·la De quatre grapes, de Miranda July —traduïda per Bel Olid, finalista del National Book Award i considerada millor novel·la de l’any per The New Yorker i The New York Times. Ens hi acompanyen Júlia Bacardit, periodista i escriptora, i Leticia Asenjo, psicòloga i escriptora.

Es pot crear contingut vinculat a la defensa dels drets socials sense fer cringe? Com ens podem fer un forat entre tant soroll informatiu? En l'àmbit estètic, quin format triomfa a internet? L'humor és estratègic o obre la porta al cinisme? En vam parlar a la gala dels Premis Barnils amb Victor Lafuente, creador de contingut, Neus Climent, de No m’importa i l’Arnau Lleonart, vicepresident del Grup Barnils.

Després d’una primera conversa sobre la inflació, l’encariment de la cistella de la compra i els relats de la por que envolten l’economia, avui estirem el fil de què fer amb els pocs diners que has aconseguit estalviar. En un context d’incertesa, precarietat i devaluació de la moneda, ens preguntem com es pot aconseguir una mínima seguretat econòmica: És normal que estiguem preocupats per la davallada del valor de l’euro, o és comprar un discurs de la por? Es pot estalviar o invertir diners èticament? Quines conseqüències pot portar un estalvi mal dirigit? És cert que tothom pot fer-se ric? Per parlar-ne ens acompanyen Pau Llonch, economista, i Pau Vico, graduat en Empresarials.

El 2026 ha començat amb el segrest del president veneçolà i les amenaces d’envair Colòmbia i Grenlàndia per part dels Estats Units. En aquest context d’escalada de tensions i normalització de l’ús de la força, analitzem com els marcs del dret internacional, la sobirania i la seguretat nacional que han operat des de la Segona Guerra Mundial estan sent redefinits. Quin objectiu persegueix Donald Trump amb aquestes jugades? Amb aquest mapa inestable d’aliances i moviments, on queda Europa? Estem davant d’una crisi de la diplomàcia tal com la coneixíem? I com afecta aquest gir geopolític a la crisi climàtica Per parlar-ne, ens acompanyen Didac Amat, doctor en dret internacional, i Pol Bargués, doctor en relacions internacionals i investigador al CIDOB.